17 de febrer de 2018

Montserrat gener 2018


Bon any nou

Exagero amors quotidians,
oblido dolors propers i desertats,
caic en trampes i pous secs.

El dipòsit de benzina buit,
un captaire xinès al tren,
jutges venuts al dictat.

Somric amb dents noves,
Alenteixo el pas i endreço
feines, encàrrecs i valors.

Salto entre records
filant cadenes vitals
amb dolços lligams.

Dansar a qui fa música
escriure, tirar plomades,
encendre el foc a cada casa.

Sento crits, giro el cap, dono la mà
i em sobreïx un daurat alè
que desitjo t'acompanyi

tot aquest any que vindrà.

Cala Estreta gener 2018


Cala Estreta gener 2018


30 d’octubre de 2017

Referèndum per la República

I tant que vull caminar
per la sorra de la platja
donant la volta a aquest mar
sense més frontera
que la calma arrecerada
d’una cassola a la foguera.
I tant que vull acollir lliure
qualsevol que ens navegui la riba
amb bandera blanca d’ofrena o demanda.
Cercar en cada port un poble
que protegeixi desvalguts,
que respecti l’aigua, la terra i l’arbre.

(..fa massa dies que no plou...)

Ara però, afronto la por
arrelada al dolor de tantes víctimes,
al terror de l’odi atàvic dels vencedors.
Vull estar al costat
de qui lluita per una llibertat
que no és mai ni tan noble, ni culta ni rica.
Compto sense espera
amb qui parlar de nous somnis
i escriure a mans noves regles
per foragitar voltors
i resoldre i repartir, altre cop,
el pou sec i la collita escassa.


(...ens hi trobem demà...)

Moianès, estiu 2017













Marràkeix, estiu 2017


Vall de Bianya, tardor 2017




10 de juliol de 2017

Cala Estreta, gener 2017


Hi he d'anar de cara

Hi he d'anar de cara
amb tota la por al cos.
Noto tan evident
la cremor de la terra!
Malgrat tot, ella fa
tot l’esforç del món
per renéixer del ben poc.

Mentre perdo massa temps
en cobdícies i venjances,

en consumir sense treva
damunt caríssims artefactes,
uns pocs s’omplen desmesures
dins d’un miratge incert i
generant milions de rebutjats.

Quan en Burundi
arribi a la riba nord
sense jugar-s'hi la vida
aquí ja no hi haurà

forma humana de viure.
Tancaré jo les maletes
cercant boscos i conreus?

Si vull conservar el tros
per veure créixer els néts
caldrà que rebutgi
alguna cosa bàsica:
cremar petroli inútil,
pixar fora de lloc,
desitjar el luxe estèril...

Per recuperar el goig de la vida
que no és només el de gaudir-la
sinó també el de cuidar-la
amb alguna senzilla acció:

connectar-me al sol,
respirar fons cara al cel,
petonejar tots els amors...