Gener 2013

Vull morir amb poc dolor, a prop dels que m’estimo i cansat de viure tantes coses bones. Ple d’amor donat i rebut; pels meus, pels de casa, pels del barri. Que la morfina m’elevi l’esperit cultivat durant tant temps de reg i braçades. Que la tendresa de les mans sabudes m’ompli de llàgrimes el cor fins omplir els pulmons. El darrer alè sense por. O només una mica, el temps que duri el trànsit al núvol del polsim. Si teniu paciència, feu ballar un grapat de cendres cada dia quan el riu baixa poc. En cas de torrentada feu-ho de cop, amb ritme i força. A saber quina herba de bosc o de mar acabaré nodrint.

He pogut estimar tant, que tinc el pou ple d’una aigua bona. Ara, només he de fer que donar-ne a glops, tasses i cassoles. Crec que d’això, en tinc assegurada la jubilació!!

Si un dia, en mig del vostre particular desert, necessiteu omplir les venes d’aigua, no dubteu en remuntar el Ripoll per Cerdanyola, Sabadell i Castellar. I allà sota les balmes de la Mola i el Montcau em trobareu, al poble. Tenim tan bon gent com a tot a reu, així que sereu benvinguts per un o altre. Per si de cas apunteu: carrer del riu, reciclant amb bosses grans i blaves, saludant tothom i preguntant pels grans. Emprenyat o exhaust però sempre amb una mica per compartir.

En record de la Rita, la germana bessona de la meva mare

El petó

Avui trobava a faltar el petó de bon dia. El que ens fem cada matí com un ritual abans d'acomiadar-nos des de fa vint-i-cinc anys. Sabia, també, que tu l'hauries trobat a faltar. Em feia por que penessis que jo, per algun motiu, no te'l volia donar. He dubtat de tornar a entrar a casa a buscar-te, però fèiem tard. Aleshores has sortit, t'has enfilat a la furgo i el primer que has fet ha estat donar-me'l. Quin gust retrobar els teus llavis tendres i tebis quan encara no ha sortit el sol. Quina tranquil·litat a l'ànima per començar bé el dia. Quanta certesa de futur en un instant de trobada.