31 de desembre del 2015

Sorpresa

No pot ser. No és un xicot jove “quillo”. No du gorra, ni cadenes, ni xandall blanc Adidas. No du un mòbil més potent que la seva mentalitat, no ens menysté amb actitud provocadora a la resta del vagó. La persona que es mira els vídeos a tot volum, la que ens fa aixecar el cap sense entendre què està passant, la què ens envaeix d’aquesta forma és una dona de seixanta, vestida amb la modernitat del Zara, pentinada com si hagués patit un cop de vent i passant olímpicament de tots. Amb una mica de sort el seu fill quan ho sàpiga se’n avergonyeix i li compra uns auriculars.


A Terrassa 17 de desembre de 2015-12-28

30 de desembre del 2015

Paciència, un cop més

Són quarts de deu del vespre i per megafonia anuncien dues coses. Que el tren porta deu minuts de retard i que demà hi ha vaga. Just la setmana que un robatori de coure ha provocat 60.000 afectats per retards impossibles. Quin comitè de vaga ha decidit mantenir-la? A la RENFE hi ha massa gent sense escrúpols: polítics, alts funcionaris, gestors i aquesta setmana els conductors. Quanta paciència!!


A Terrassa 17 de desembre de 2015 

29 de desembre del 2015

Noia-noi

Ell s'ha assegut davant la noia. No davant per davant sinó en diagonal. Ella es mira i escolta el mòbil. Ell també el seu. Sento els seus auriculars des de l'altra costat. Ella va força arreglada i ben conjuntada; sabatilles esportives de marca del mateix color que el jersei, ungles llargues i pintades, rellotge digital ben gran i ben daurat, carpeta universitària, texans amb els genolls a l'aire. Noia
 amb cos de nena. Quan ha arribat ell de seguida ha posat els peus damunt del seient; sabatilles de marca tan negres com la dessuadora, les cames obertes com per mostrar la zona dels genitals a la noia. Ella no s'immuta i ell va canviant de posició sense perdre l'objectiu. Alguna mirada furtiva. 

A Manresa 14 de desembre de 2015

26 de desembre del 2015

Bon any 2016

Ja no sé si resar
pel clima, pels refugiats,
pels morts, pels responsables,
per nosaltres o per tots plegats.
De moment,
per tu i per mi,
per mantenir l'amistat;
la millor medecina
amb la que et puc brindar.


Francesc


15 de desembre del 2015

Cimera pel Clima de París

A la Vanguardia que ens han repartit a l'estació llegeixo que som a mitja cimera del Canvi Climàtic. Encara no és tema de primera plana.  És difícil generar consciència. O és que ja sabem que és imparable i, per tant, quan arribi ja hi farem alguna cosa? La publicitat de vehicles és tant maca, potent i lliure que és difícil entendre'n les conseqüències. Les metròpolis requereixen molt de transport. Sembla estranya aquesta passivitat davant del tsunami. A la Manifestació de diumenge només érem uns milers.


Tren a Manresa 2 de desembre de 2015

14 de desembre del 2015

Dues abraçades

La primera ens l'hem fet a la feina i la segona a l'estació abans d'agafar els trens, ell la costa i jo al Vallès. Portem sis anys de companys de feina i avui, dues abraçades. La iniciativa ha estat seva i jo m'hi he posat bé. Ja fa temps que no em costa gaire. A una companya li acaben de diagnosticar uns petits tumors al cervell. El càncer de mama que va patir li ha fet metàstasi. Ens hem espantat tots i el company de l'abraçada més doncs va perdre el sogre en tres mesos per uns tumors al cervell. Li hem vist les orelles al llop i hem decidit endreçar el corral, aixecar les tanques i cuidar-lo.


 Tren a Manresa 2 de desembre de 2015

13 de desembre del 2015

Retrat a Terres Vermelles




El jubilat

L'home gran no volia seure. Semblava que no volia que fos dit que era massa gran i que algú, no tan jove com jo, el deixés seure. Però l'he convençut, he estat molt decidit, gairebé l'he agafat del braç i l'he acompanyat a seure. M'ha preguntat si jo baixava i li he dit que no, li he fet entendre que li cedia el meu lloc. M'ha dit que creia que jo estaria cansat i que ell ja estava jubilat. Com a mínim en feia deu anys i jo no sé quan em podré jubilar. Just quan ha segut m'he adonat que al fons del vagó hi havia un parell de seients lliures i he tornat a seure per escriure aquestes quatre ratlles.


Tren a Terrassa 1 de desembre de 2015  

12 de desembre del 2015

Sabadell sud

El sol no fa lluir la marquesina de l'estació, al contrari, es nota molt que li falta una bona repassada de pintura. Com a tota l'estació. Com a moltes de les estacions de línia 4 de rodalies. El vermell ja no és vermell, és un rosa brut i rovellat. El blanc ja fa temps que ho va deixar de ser. La imatge de la poca inversió, de la deixadesa, de l'empresa estatal franquista, de la desídia dels gestors del govern de Madrid.


Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015  

11 de desembre del 2015

Perjudicis

Sembla que el pare va begut i sembla que a la filla li fa una mica de vergonya. Ell pronuncia amb certa dificultat i va agafant-se a tot arreu. Ella intenta no mirar-se'l. Acaben seient al meu costat i em sorprèn que ell fa molta olor a suat però no a vi. Tots dos són força grassonets.  Es posen a xerrar amb accent gallec i amb una cordialitat que també em sorprèn. Ella pregunta, ell respon el què vol, s'expliquen i conversen amb naturalitat. Ell fa servir força expressions en català. Ell vol anat fins a Terrassa però no sap per què. Li passa dotze euros que la filla agraeix i baixen a Barberà del Vallès.

Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015  

10 de desembre del 2015

Novel·la nova, odi antic

Veig que el meu veí ja porta la nova novel·la de Sánchez Piñol sobre les aventures de Martín Zubiría després de la derrota de Barcelona al 1714. M'agradarà llegir-la doncs el primer em va agradar. De forma distreta em vaig fer la meva composició històrica d'un dels moments clau dels nostre poble. He hagut de repassar la nostra història de gran perquè de petit ens l'havien prohibit. Ara comprenc millor perquè el govern espanyol ha intervingut els comptes de la Generalitat, ara comprenc per què ens cobren interessos pels recursos que el mateix poble genera, ara entenc l'odi repressor dels governants d'Espanya durant tants i tants anys.


Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015  

9 de desembre del 2015

Pantalles de TV

El vagó és dels nous i veig set pantalles de televisió que avisen de les properes parades, el destí –del tren- i les correspondències. De tant en tant ofereixen anuncis, publicitat de la mateixa companyia, aplicacions al mòbil, ofertes de visites a una cava amb bitllets inclosos. De moment les pantalles són en silenci i espero que duri. La temptació de farcir-nos amb els mateixos anuncis de les cadenes de TV segur que rosega a gestors i publicistes.


Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015  

8 de desembre del 2015

La son

L'home del davant no pot resistir la son. Ja sé el què és això: una passió indomable que et tanca els ulls involuntàriament, un desig impossible per recolzar el cap i deixar-te anar.  L'home gairebé ho aconsegueix doncs la barbeta no li arriba per poc al damunt d'un estómac inflat. Segur que s’ha llevat d'hora. No, no aguanta més que un segons i torna a aixecar la vista borrosa. Bon veí, hauràs d'arribar a casa per descansar.


Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015 

7 de desembre del 2015

Una mare i una filla al cotxet

Aprofita per donar-li el berenar al tren. Més que un berenar sencer, sembla un entreteniment abans de poder preparar el sopar. La deixo seure, s'estranya però ho agraeix. Som al replà d'uns dels vagons nous i adaptats. S'instal·len còmodament. No li dic, però li agraeixo la decisió i l'esforç de ser mare. Avui precisament que una amiga ha enterrat la seva. Ara, la jove del costat entretén la nena amb els dibuixos animats del seu mòbil. He fet bé de deixar-la seure.

Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015 

6 de desembre del 2015

Cagades de pardal



Vaig comprar una guia d'ocells de Catalunya perquè en sóc ben ignorant. Cada cop sóc més conscient de la seva presència però no els acabo de conèixer. Garses, merles, tórtores, coloms, orenetes, ratpenats, òlibes, etc. A l'alzina del pati hi passen la nit un munt de pardals. Fins ara els veia en d'altres arbres del voltant, però ara no hi ha gats pel veïnat i han trobat una bona espessor.  Això ha provocat un munt de cagades damunt la teulada de la caldera. Avui he fet neteja, he escombrat teules i canalons i les fulles i adob ha anat a parar al pati on hi cuido un centímetre de vegetació com si fos un jardinet zen, tot senzill i verd.

29 de novembre del 2015

Aixeco acta

Aixeco acta

Ara que ha tornat la guerra
que els líders imposats
no poden contenir lluny de casa.

Ara que intueixo l'horror
de formar-ne part
al final de la cadena.

Ara que em sé
tan lluny dels altres
i que la solució és planetària.

És ara que demano amb coratge
la unió de les elits
en defensa de la vida
amb mil raons per l'entesa, el respecte
i els suport als dèbils.

És ara que renovo el compromís
d'alçar-me i veure-us.
És ara que amb la força
de vint-i-cinc causes justes
saldo velles culpes
i soldo noves baldes
amb l'or de l'amor més tendre.

Brots de nova vida signats a sang.

Francesc Roma Millan

Novembre 2015 

1 de novembre del 2015

Fita


La Morella i la Mola


La Morella


Massís de Sant Llorenç del Munt


Castell de Pere


De la Morella a Rocamur





El Marquet de les Roques


22 de setembre del 2015

Eleccions 27-S



Demostrar al món
que és possible fer
justícia de forma
pacífica i democràtica.

Un altre cop, un poble
menystingut per un altre
hem de lluitar per conquerir
la merescuda dignitat.

L’odi subjugant dels vencedors
no ha esborrat la memòria
de tants homes i dones
que hi van deixar la vida

Hem dedicat massa temps
a mostrar, recordar i ensenyar
qui som i qui volem ser.
Sempre un no per resposta

Ara és l’hora!
I demà encara més.

Ara és el millor moment
per bastir un país engranat
al món que l’ajudi a ser
més just amb els éssers i el seu entorn.

Qui mantingui privilegis,
qui no retorni els deutes
de l’explotació sense escrúpols
Que vigili!

Perquè estem dient prou
I tenim cada cop més força.

Mai com ara disposem
de coneixements , recursos i
voluntats per a preservar
la vida i fer créixer la cultura.

Mai com ara farem front
a la tirania i la cobdícia
de líders polítics I econòmics.
Que vigilin!

Seguirem la tradició catalana
d’equilibrar poders i justícia
amb noves institucions,
repensant models
depredadors i asfixiants.

Ara és l’hora!
I demà encara més.
Perquè estem dient prou
i tenim cada cop més força.

19 de setembre del 2015

Lisboa estiu 2015

Marc Chagall per a l'òpera de la Flauta Màgica de Mozart. Col·lecció Berardo de Lisboa

30 d’agost del 2015

Claustre de Santa Maria de l'Estany

(Mentre hi donava voltes no podia deixa de pensar en el refugiats de les guerres i la pobresa. Podem acollir molta gent i exigir als parlaments que frenin la venda d'armes a governs i màfies)



6 de juny del 2015

A prop del Petit Príncep sempre s'aprèn

M'agrada complir l'ordenança
que m'obliga a saludar el bon dia
a qualsevol veïnat que passi pel  carrer.

La mateixa raó per la qual vaig pel de dalt
confiat de poder donar el bon dia
a  qualsevol infant que jugui a la font,
a l'home gran enfilant el pendent per l'ombra més segura
o a la mare atrafegada que ahir va aparcar més lluny.

Així sé que,
quan em creui amb el neguitós,
l'emprenyat o el mateix lladre,
també puc dir el bon dia de cor,
el mateix auguri que necessito
de tant funambular
pels abismes de les voreres.

Una nova oportunitat de refer
llaços trencats,
un convit a repassar en mi
tot allò que veig passar

pel meu carrer.


El maig més sec en cinquanta anys



24 de maig del 2015

Eleccions

A poc a poc
vaig creant el somni,
el somni necessari,
la visió quasi impossible
de retorn a la bona
mesura del temps.

Quin mal son quan els mil homes
més rics del planeta
veien morir  un seu nét,
sense poder  fer-hi res.
Però qui seria l’Herodes que
crearia tan terrible venjança?

Endormiscat he vist com
cent mil persones encerclaven
els mils homes més rics del món
per tal que se’l seguissin repartint
tot CONSERVANT-LO.

Com cent milions d’homes i dones
decidien respectar l’entorn
i tots els seus habitants,
I que forçaven els cent mil representants
escollits per aquell any
a dir prou.

PROU

Perquè el guany financer per ell mateix
no és just i, per tant, és il·legítim.
Perquè el guany fent malbé la terra
és també il·legítim,
i el guany arriscant la salut i la vida
dels  pencaires tampoc és just.

He somiat que jutges i soldats,
pagesos i lletrats,
que científics, cuidadors
mares, pares i fills
hem sigut capaços
de veure el brau de front i
plantar-hi cara,
de veure el desert  del món i
plantar-hi l’arbre,

de plantar-hi l’amor.