A poc a poc
vaig creant el somni,
el somni necessari,
la visió quasi impossible
de retorn a la bona
mesura del temps.
Quin mal son quan els mil homes
més rics del planeta
veien morir un seu nét,
sense poder fer-hi res.
Però qui seria l’Herodes que
crearia tan terrible venjança?
Endormiscat he vist com
cent
mil persones encerclaven
els mils homes més rics del món
per tal que se’l seguissin repartint
tot CONSERVANT-LO.
Com cent milions d’homes i dones
decidien respectar l’entorn
i tots
els seus habitants,
I que forçaven els cent mil representants
escollits per aquell any
a dir prou.
PROU
Perquè el
guany financer per ell mateix
no és just i, per tant, és il·legítim.
Perquè el guany fent malbé la terra
és també il·legítim,
i el guany arriscant la salut i la vida
dels pencaires tampoc és just.
He somiat que jutges i soldats,
pagesos i lletrats,
que científics, cuidadors
mares, pares i fills
hem sigut capaços
de veure el brau de front i
plantar-hi cara,
de veure el desert del món i
plantar-hi l’arbre,
de plantar-hi l’amor.
