10 de febrer del 2016

La violència més greu

David Fernàndez escriu a l'Ara el 31 de gener de 2016, donant veu a Ignacio Ellacuria, jesuïta: "La violència més greu, i l'arrel mateixa de tota violència, és la violència estructural; és a dir la violència de la civilització del capital que manté la immensa majoria de la humanitat en condicions biològiques, culturals, socials i polítiques absolutament inhumanes." 

En David aporta unes xifres escandaloses:

  5.300 milions € de retallades socials des de 2010
  5.300 milions € de beneficis entre La Caixa i Banc Sabadell en el mateix període 
10.700 milions € d'interessos del deute des de 2010
16.000 milions € de frau fiscal
23.000 milions € de patrimoni dels 10 catalans més rics.

Els dos bancs tenen oficina a la plaça del poble. I en un d'ells hi tinc un petit pla de pensions. Com ho puc fer per estalviar uns dinerets per si arribo a vell sense fotre la resta de la humanitat?

9 de febrer del 2016

Dies sense ploure

Quan era petit creia que si em portava bé acabaria plovent. Si me'n anava a dormir d'hora, si deixava la roba ben plegada a la cadira, si em feia bons propòsits, si procurava bons pensaments, si feia bé els deures, influiria perquè acabés la sequera, perquè tornés a ploure. La casualitat deuria fer que un cop em funcionés i, a partir d'aquell moment, vaig insistir-hi tot cregut. No sé per què em preocupava tant, suposo que deuria viure les sequeres del poble a través del neguit dels pares i dels avis, especialment de l'àvia, de quan es depenia de les fonts, de quan no hi havia xarxa de canonades i pous profunds.
Ara tenim instal.lacions però en consumim molta més i no sabem fins quan hi haurà reserves al poble. Ja s'està parlant de connectar-nos a la xarxa del Ter-Llobregat que abasteix la metròpoli.
Mentrestant, aprofitem-la, reutilitzen-la, reduïm-ne tant com puguem el consum, no l'embrutem. Portem-nos bé amb l'aigua.

Tren a Martorell 2 de febrer de 2016. 8:15 

8 de febrer del 2016

Familiaritat

Fa uns dies que coincidim a la mateixa hora, al mateix racó de l'andana, i pertant al mateix vagó, una colla de gent. I fa temps que ens hi anem trobant. El xicot esportista amb roba de marca i acolorida, el xicot de la jaqueta blanca i la cartera creuada a l'esquena, la noia de cabells arrissats i talons alts, l'home baixet amb la cartera ben plena. I quan pugem al tren ens trobem el mateix grup de noies que van a la universitat, i el xicot que es mira el mòbil amb el braç mitg alçat. No seria estrany saludar-nos el bon dia, recordar-nos l'agenda del matí o preguntar-nos pels nostres pares o fills. Són molts dies, moltes hores de compartir viatges. Si patissim un incident seríem els primers en poder-nos ajudar. No sé si començar a saludar.

Tren a Martorell 3 de febrer de 2016 8:25

7 de febrer del 2016

Vergonya

Avui he canviat de zona. Normalment m'assec al final del tren, al darrer vagó. Així, quan arribo a Barcelona tinc al davant l'ascensor de l'andana que em puja al vestíbul. Just per la banda més propera a la sortida del Passeig de Gràcia. Però avui sóc al mig del tren. No em sento orgullós del motiu que m'ha fet canviar el costum. Només de reconèixer-lo em fa certa vergonya. Quan he arribat a l'andana he vist un veí del poble amb qui no em venia de gust coincidir i he fugit cap a l'altra banda. No hi tinc res en contra, és més, em cau especialment bé però avui, divendres de cansament especial, preferia tancar-me, endormiscar-me fins arribar a destí i la mala consciència m'ha fet escriure el comentari.


Tren a Hospitalet 5 de febrer de 2016 7:58

6 de febrer del 2016

Refugiats sirians. 7 bilions de $

A l'andana em trobo amb Francesc Mateu d'Intermon Oxfam. No és el primer cop que coincidim i sempre m'agrada doncs havíem anat junts als escoltes. Em diu que cada dia arriben a Espanya unes 250 persones refugiades de Síria des de Melilla però passen desapercebudes perquè no volen registrar-se aquí doncs s'hi haurien de quedar i volen arribar a centre-Europa.
L'altre dia li escoltava les xifres de l'informe anual. Esgarrifoses.  Entre altres dades destaca que els paradisos fiscals amaguen 7,6 bilions de dòlars de fortunes individuals.

A la feina em trobo amb un grup de refugiats que cerquen algun espai per fer ceràmica i poder-la vendre. Ara per ara, les possibilitats des de l'administració són tant encotillades que no sé com donar-hi sortida.

https://famteuihosta.blogspot.com La Creu del Sud

Tren a Manresa 4 de febrer de 2016 21:15

5 de febrer del 2016

Cordialitat

No sé si es dóna més amb els sud-americans en general, o amb els d’alguna cultura en concret, o si depèn del caràcter de cadascú. Potser una barreja de tot plegat. Aquests seients tan estrets fan que els que som camallargs ens haguem de moure, d’arronsar-nos per deixar entrar o sortir. Jo prefereixo els seients que donen al passadís per poder creuar les cames i no donar cops de peu al veïnat. Arriba un home molt ben pentinat i arreglat amb trets andins i em saluda, m’agraeix que el deixi passar i assenteix amb el cap quan acaba d’acomodar-se al seient. Tenia la certesa que si jo iniciava una conversa, no hauríem parat de xerrar fins arribar a destí.


Tren a Martorell 20 de gener de 2016 

4 de febrer del 2016

Famílies

Avui han coincidit uns al costat dels altres. Un pare amb dues filles i una mare amb dos fills. Les nenes són més grans, una sempre fa deures i l’altre juga amb el mòbil repenjada a l’espatlla de son pare.  Els nens, clavats a la mare, també juguen amb pantalles i el xic sempre vol seure-li a la falda. Els pares són carinyosos i pacients amb la mainada. Avui segur que hi ha mirades furtives; quin mòbil porta, a quin joc juga, les galetes que menja, si fa tonteries (que en fa). Aquests nanos s’aixequen molt d’hora per anar a l’escola ben lluny , com jo, com tots el del tren.


Tren a Martorell 20 de gener de 2016 

2 de febrer del 2016

Vini, vidi, vinci

L’home que llegeix El Mundo ha aconseguit el seu objectiu. Castellanoparlant, esclar, seixanta anys, cabell i barba blanques de barber, vestit i corbata de tons blau fosc, camisa blau clar, ulleres sense muntura i un maletí amb rodes. Sembla un comercial expert. Per tal de controlar la maleta li és més còmode asseure’s al costat del passadís. Així doncs, amb un aire decidit, gairebé autoritari ha fet moure una noia que ha entrat abans d’ell, que ha guanyat la posició del seient i que només ha pogut resistir-s’hi uns segons i prou. No li preguntaré pel procés d’independència de Catalunya.


Tren a Martorell 20 de gener de 2016 

1 de febrer del 2016

Cubells d'aigua nova

De tant en tant, un cop a la setmana o cada quinze dies, i sempre en diumenge mantenim una petita conversa amb un veí que va perdre la parella i que ha de tirar endavant amb el seu fill.
És curiosa aquesta connexió tant sincera amb algú amb qui encara no t'hi sents amic .

Amb el temps he après que necessitem compartir els neguits, que ens escoltin amb calma, que ens deixin dir, que ens animin a expressar i que ens animin en l'esforç que fem per sortir-nos-en. I si, a mès de coincidir en la forma humana de sentir-ho, ho fem en la de pensar-ho i actuar, aquesta comunió ens reforça encara més.

Un breu parèntesi quotidià, una senzilla medecina, que ens reafirma en la constància, que ens ajuda a sortir dels pous amb cubells d'aigua nova.