I tant que vull caminar
per la sorra de la platja
donant la volta a aquest mar
sense més frontera
que la calma arrecerada
d’una cassola a la foguera.
I tant que vull acollir lliure
qualsevol que ens navegui la riba
amb bandera blanca d’ofrena o demanda.
Cercar en cada port un poble
que protegeixi desvalguts,
que respecti l’aigua, la terra i l’arbre.
(..fa massa dies que no plou...)
Ara però, afronto la por
arrelada al dolor de tantes víctimes,
al terror de l’odi atàvic dels vencedors.
Vull estar al costat
de qui lluita per una llibertat
que no és mai ni tan noble, ni culta ni rica.
Compto sense espera
amb qui parlar de nous somnis
i escriure a mans noves regles
per foragitar voltors
i resoldre i repartir, altre cop,
el pou sec i la collita escassa.
(...ens hi trobem demà...)
