Tardor d'estiu (2023)

Tardor d’estiu

La gent segueix lluint

espatlles brunes,

pitreres sinuoses,

melics guarnits i

braços i cames

tatuadíssims.

Aireja cabells enrossits

o de qualsevol color. 

Vivint apendixats 

al mòbil, somiant eternes

vacances en pantalla. 

Però s'esgota l'aigua,

l'aire net s'escalda,

la terra és prohibida

per la cobdícia del

gran capital financer.

Tants migrants 

morint al mar

i tantes dones acusades

per uns homenots

armats fins a les dents

i excusats pels seus

Déus particulars.

Alguns treballen

l'hort, el camp i la vinya

i molts endrecem

l'estança i guarnim

el menjador pels convidats.

I molts anem a escola

a aprendre de viure

i fem cua al metge

que ens alliçona la salut.

I cada dia més enginyeres 

s’uneixen a projectar 

una vida digna i suficient.

Perquè despertaran

els joves del somni inquiet,

veuran el que no hem

sabut aturar els adults 

i lluitaran com mai s'ha fet

per dir prou a:

luxes immorals,

egoismes financers,

turismes desbocats,

construccions inútils,

armes assassines,

i religions hipòcrites.

Tardor a Sant Llorenç Savall 2023

 

Als 4 amics d'infància

No he d'oblidar la força, 

el pes de la vostra amistat 
damunt el meu cor. 
Ni un, ni dos ni tres, 
sinó tots quatre 
llençats al damunt,
a la meva crida
d'acord i decidits, 
feliços, divertits, 
juganers, còmplices, 
esclatant d'alegria. 

No he d'oblidar, 
pel damunt de pors i neguits, 
el potencial d'amistat segellat 
a foc d'esperit jove, 
mantingut de per vida 
i guarit d'oblits i enveges.  
És fruit d'un tall de sang 
que vam decidir nostre 
i que hem fet córrer 
de cor a cor 
amb intensitat genuïna.

No he d'oblidar l'acord, 
el pacte de suport
i d'ajuda mútua, 
el brindis de celebració, 
el repte de ser pels altres. 
Els vostres morts 
també són meus 
i els invoco per inspirar 
dubtes i dificultats. 
Testimonis d'amistat 
que sempre vénen al rescat.

No he d'oblidar 
que amb puntual lleialtat, 
la vida ens ofereix sempre, 
amb el nou dia, 
una nova oportunitat 
de seguir el noble camí, 
ara sí, cert i segur, sabent 
que hi som els uns 
en l'ànim dels altres.

Estocolm, març del 2016

Francesc Roma Millan

Paratge de Castell Primavera 2021

 

Sant Llorenç Savall Primavera 2021

 

    La Morella

    La Vall de Maria

Florència març 2018

Montserrat gener 2018

Bon any nou

Exagero amors quotidians,

oblido dolors propers i desertats,

caic en trampes i pous secs.

El dipòsit de benzina buit,

un captaire xinès al tren,

jutges venuts al dictat.

Somric amb dents noves,

Alenteixo el pas i endreço

feines, encàrrecs i valors.

Salto entre records

filant cadenes vitals

amb dolços lligams.

Dansar a qui fa música

escriure, tirar plomades,

encendre el foc a cada casa.

Sento crits, giro el cap, dono la mà

i em sobreïx un daurat alè

que desitjo t'acompanyi

tot aquest any que vindrà.

Cala Estreta gener 2018

Cala Estreta gener 2018

Referèndum per la República

I tant que vull caminar

per la sorra de la platja

donant la volta a aquest mar

sense més frontera

que la calma arrecerada

d’una cassola a la foguera.

I tant que vull acollir lliure

qualsevol que ens navegui la riba

amb bandera blanca d’ofrena o demanda.

Cercar en cada port un poble

que protegeixi desvalguts,

que respecti l’aigua, la terra i l’arbre.

(..fa massa dies que no plou...)

Ara però, afronto la por

arrelada al dolor de tantes víctimes,

al terror de l’odi atàvic dels vencedors.

Vull estar al costat

de qui lluita per una llibertat

que no és mai ni tan noble, ni culta ni rica.

Compto sense espera

amb qui parlar de nous somnis

i escriure a mans noves regles

per foragitar voltors

i resoldre i repartir, altre cop,

el pou sec i la collita escassa.

(...ens hi trobem demà...)