14 de maig del 2025
13 d’octubre del 2023
Tardor d'estiu (2023)
Tardor d’estiu
La gent segueix lluint
espatlles brunes,
pitreres sinuoses,
melics guarnits i
braços i cames
tatuadíssims.
Aireja cabells enrossits
o de qualsevol color.
Vivint apendixats
al mòbil, somiant eternes
vacances en pantalla.
Però s'esgota l'aigua,
l'aire net s'escalda,
la terra és prohibida
per la cobdícia del
gran capital financer.
Tants migrants
morint al mar
i tantes dones acusades
per uns homenots
armats fins a les dents
i excusats pels seus
Déus particulars.
Alguns treballen
l'hort, el camp i la vinya
i molts endrecem
l'estança i guarnim
el menjador pels convidats.
I molts anem a escola
a aprendre de viure
i fem cua al metge
que ens alliçona la salut.
I cada dia més enginyeres
s’uneixen a projectar
una vida digna i suficient.
Perquè despertaran
els joves del somni inquiet,
veuran el que no hem
sabut aturar els adults
i lluitaran com mai s'ha fet
per dir prou a:
luxes immorals,
egoismes financers,
turismes desbocats,
construccions inútils,
armes assassines,
i religions hipòcrites.
20 d’abril del 2021
Als 4 amics d'infància
No he d'oblidar la força,
el pes de la vostra amistat
damunt el meu cor.
Ni un, ni dos ni tres,
sinó tots quatre
llençats al damunt,
a la meva crida
d'acord i decidits,
feliços, divertits,
juganers, còmplices,
esclatant d'alegria.
damunt el meu cor.
Ni un, ni dos ni tres,
sinó tots quatre
llençats al damunt,
a la meva crida
d'acord i decidits,
feliços, divertits,
juganers, còmplices,
esclatant d'alegria.
No he d'oblidar,
pel damunt de pors i neguits,
el potencial d'amistat segellat
a foc d'esperit jove,
mantingut de per vida
i guarit d'oblits i enveges.
És fruit d'un tall de sang
que vam decidir nostre
i que hem fet córrer
de cor a cor
amb intensitat genuïna.
No he d'oblidar l'acord,
el pacte de suport
i d'ajuda mútua,
el brindis de celebració,
el repte de ser pels altres.
Els vostres morts
també són meus
i els invoco per inspirar
dubtes i dificultats.
Testimonis d'amistat
que sempre vénen al rescat.
No he d'oblidar
que amb puntual lleialtat,
la vida ens ofereix sempre,
amb el nou dia,
una nova oportunitat
de seguir el noble camí,
ara sí, cert i segur, sabent
que hi som els uns
en l'ànim dels altres.
Estocolm, març del 2016
Francesc Roma Millan
19 de març del 2018
17 de febrer del 2018
Bon any nou
Exagero amors quotidians,
oblido dolors propers i desertats,
caic en trampes i pous secs.
El dipòsit de benzina buit,
un captaire xinès al tren,
jutges venuts al dictat.
Somric amb dents noves,
Alenteixo el pas i endreço
feines, encàrrecs i valors.
Salto entre records
filant cadenes vitals
amb dolços lligams.
Dansar a qui fa música
escriure, tirar plomades,
encendre el foc a cada casa.
Sento crits, giro el cap, dono la mà
i em sobreïx un daurat alè
que desitjo t'acompanyi
tot aquest any que vindrà.
30 d’octubre del 2017
Referèndum per la República
I tant que vull caminar
per la sorra de la platja
donant la volta a aquest mar
sense més frontera
que la calma arrecerada
d’una cassola a la foguera.
I tant que vull acollir lliure
qualsevol que ens navegui la riba
amb bandera blanca d’ofrena o demanda.
Cercar en cada port un poble
que protegeixi desvalguts,
que respecti l’aigua, la terra i l’arbre.
(..fa massa dies que no plou...)
Ara però, afronto la por
arrelada al dolor de tantes víctimes,
al terror de l’odi atàvic dels vencedors.
Vull estar al costat
de qui lluita per una llibertat
que no és mai ni tan noble, ni culta ni rica.
Compto sense espera
amb qui parlar de nous somnis
i escriure a mans noves regles
per foragitar voltors
i resoldre i repartir, altre cop,
el pou sec i la collita escassa.
(...ens hi trobem demà...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)