Als 4 amics d'infància

No he d'oblidar la força, 

el pes de la vostra amistat 
damunt el meu cor. 
Ni un, ni dos ni tres, 
sinó tots quatre 
llençats al damunt,
a la meva crida
d'acord i decidits, 
feliços, divertits, 
juganers, còmplices, 
esclatant d'alegria. 

No he d'oblidar, 
pel damunt de pors i neguits, 
el potencial d'amistat segellat 
a foc d'esperit jove, 
mantingut de per vida 
i guarit d'oblits i enveges.  
És fruit d'un tall de sang 
que vam decidir nostre 
i que hem fet córrer 
de cor a cor 
amb intensitat genuïna.

No he d'oblidar l'acord, 
el pacte de suport
i d'ajuda mútua, 
el brindis de celebració, 
el repte de ser pels altres. 
Els vostres morts 
també són meus 
i els invoco per inspirar 
dubtes i dificultats. 
Testimonis d'amistat 
que sempre vénen al rescat.

No he d'oblidar 
que amb puntual lleialtat, 
la vida ens ofereix sempre, 
amb el nou dia, 
una nova oportunitat 
de seguir el noble camí, 
ara sí, cert i segur, sabent 
que hi som els uns 
en l'ànim dels altres.

Estocolm, març del 2016

Francesc Roma Millan