Però el mateix sol que em fa suar i m’ha permès el préssec que m’acabo de menjar m’ha encès les neurones
de la por, l’amor i la justícia. Reconèixer qui mana, el que tinc, el que puc
donar i el que he de reclamar.
Quadern de treball vivencial de tot allò que passa, que em passa, i que em sembla interessant.
16 d’agost del 2012
Calor política
Avui el sol és més tossut que la voluntat de la dreta colonial
espanyola, més implacable que l’ànima traïdora de la dreta catalana, més tirà
que la devastadora força de la dreta occidental. Sense aigua, sense humitat, avui
s’eixugaran milions de cèl·lules dels nostres camps i boscos. I avui consumirem
més energia que mai per combatre la
calor. Milions de persones dediquen el seu temps a la recerca de menjar, aigua
i energia i només uns quants decideixen sobre tot plegat immersos en un teixit
de drets morals i econòmics.
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen pel meu carrer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada