Un sol vent de 200 km/h pot tombar
milions d'arbres que a l'estiu cremarien com llumins. Cinc anys de
sequera poden exhaurir els aqüífers de la comarca. Dos ínfims
fenòmens en la història d'un planeta sorgit d'un estel entre
milions.
Les prediccions científiques es
compleixen. Un huracà ha destrossat una de les zones més riques del
món, res es resisteix a la força de l'aigua i el vent.
I si la força de l'amor, de la
solidaritat és tant potent com les de l'aigua, l'aire, el foc o la
terra?. Tant com per posar a ratlla la cobdícia? Tant com per no
només salvar l'espècie humana sinó també fer més bell el
planeta?
Cada gota de petroli que estalviem és
un núvol menys de diòxid de carboni.
I fent tot el puguem, pot ben ser que
no hi siguem a temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada