Ja sé que em vas dir que no vols res
de mi,
ja sé que en tens molt bons motius,
i ja sé que de poc pot servir que te'n
torni a demanar ara
disculpes.
Però segueixo pensant en tu, desitjant
pel teu benestar,
segueixo revivint un munt de bons
sentiments per a tu i el teu món.
I com que noto encara un petit desig de
situar-me sense dol en el passat,
tímidament et parlo en veu baixa:
Sembla mentida,
però hi ha dos moments quotidians...
-és així, simplement és així-.
Tant sovint et tinc present.
Obrir la porta d'un congelador que ens
vau passar,
veure que algú no segueix el teu
consell
de no posar els ganivets punxa enlaire
al rentaplats.
He quedat atrapat a conformar-me a
resar per tu,
a amanyagar culpes amb bons desitjos,
a suavitzar arestes amb la teva
generositat,
a enfortir cor i ànima per intentar
ser millor persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada