És el que el Banc Central Europeu va aportar
per rescatar els bancs privats que no “podien” entrar en fallida. A data d'avui
és la suma de diners més gran que puc concebre. Si ho entenc bé dels
pressupostos públics en surten els diners per omplir les caixes buides. Buides
perquè els han deixat a persones i institucions que no els poden tornar. És
així? Però hem omplert la caixa i el banc segueix reclamant els deutes i els
interessos. És així? La mala feina de bancs i institucions, amb noms i cognoms,
la pateixen les persones vulnerables que perden casa, feina i solidaritat.
PROU.
(Dada extreta de l'entrevista de Carles Capdevila
a Guy Estanding i publicada al diari ARA de 3/1/16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada