El racó de la vella

Si l’altre dia era la Carmeta que em  donava raons avui ha estat  l’Enriqueta que també en donava i just al mateix racó del carrer. Ella en té vuitanta-set i està amoïnada perquè li agafen un marejos i ha de fixar-s’hi bé per no anar de costat. Troba a faltar el seu germà i la gent de la seva edat per xerrar de les seves coses, de les coses compartides fa seixanta  anys. Creu que entre els ordinadors i les televisions i els  cotxes per voltar al carrer no hi queda ningú.  Diu que la soledat  i les cabòries fan que els dolors de cervicals li augmentin.

També té ben clar que els qui manen al país en saben menys que ella i que per això tot va tant malament.