Normalment coincidim amb el Lluís quan torna de l’hort amb
la seva vella furgoneta. Però avui no, avui passava per davant de casa i m’ha
sentit sortir i s’ha aturat a saludar. Duia una mica de planter embolicat amb
diari acabat de comprar. L’hort li dona més del que pot menjar-se. Tot i que
està fent un temps molt sec, fa setmanes que no plou. M’explicava que temps enrere treien el “Sant-Cristo-gros” en processó per demanar
aigua. Jo li he preguntat si creia en Déu i m’ha dit que hi pensa molt i no ho
té clar però el que més enyora és que abans, quan hi havia un problema, es
trobava la comunitat i tractava de resoldre’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada