L'home gran no volia seure. Semblava que no
volia que fos dit que era massa gran i que algú, no tan jove com jo, el deixés
seure. Però l'he convençut, he estat molt decidit, gairebé l'he agafat del braç
i l'he acompanyat a seure. M'ha preguntat si jo baixava i li he dit que no, li
he fet entendre que li cedia el meu lloc. M'ha dit que creia que jo estaria
cansat i que ell ja estava jubilat. Com a mínim en feia deu anys i jo no sé
quan em podré jubilar. Just quan ha segut m'he adonat que al fons del vagó hi
havia un parell de seients lliures i he tornat a seure per escriure aquestes
quatre ratlles.
Tren a Terrassa 1 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada