L'home del davant no pot resistir la son. Ja
sé el què és això: una passió indomable que et tanca els ulls involuntàriament,
un desig impossible per recolzar el cap i deixar-te anar. L'home gairebé ho aconsegueix doncs la
barbeta no li arriba per poc al damunt d'un estómac inflat. Segur que s’ha
llevat d'hora. No, no aguanta més que un segons i torna a aixecar la vista
borrosa. Bon veí, hauràs d'arribar a casa per descansar.
Tren a Terrassa 26 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada