A Coll Roig, on es troben dues pistes forestals, hi tinc una
dèria per resoldre.
Els motoristes van obrir fa temps una drecera just al costat
del camí estalviant-se vint metres, precisament ells. Un cop oberta l’aprofita tothom; ciclistes, corredors, caminaires i suposo
que conills i porcs senglars també.
Enrabiat amb els depredadors motoritzats vaig decidir tallar
la drecera amb arbres secs i branques. Cada dia que hi passo algú ha desmuntat
la tanca i jo n’hi afegeixo el doble, esgarrinxat i sufocat, com si m’hi anés
la vida; però qui coi...?
Pot ser un motorista emprenyat i pot ser un caminat veí que
fa bandera de la lògica cartogràfica i es nega a fer 20 metres més podent-ne
fer la meitat.
De moment, alguns
respecten el camí i jo he canviat de ruta.
1 comentari:
Ets un tossut i l'altre també!!
Publica un comentari a l'entrada