Tardor d’estiu
La gent segueix lluint
espatlles brunes,
pitreres sinuoses,
melics guarnits i
braços i cames
tatuadíssims.
Aireja cabells enrossits
o de qualsevol color.
Vivint apendixats
al mòbil, somiant eternes
vacances en pantalla.
Però s'esgota l'aigua,
l'aire net s'escalda,
la terra és prohibida
per la cobdícia del
gran capital financer.
Tants migrants
morint al mar
i tantes dones acusades
per uns homenots
armats fins a les dents
i excusats pels seus
Déus particulars.
Alguns treballen
l'hort, el camp i la vinya
i molts endrecem
l'estança i guarnim
el menjador pels convidats.
I molts anem a escola
a aprendre de viure
i fem cua al metge
que ens alliçona la salut.
I cada dia més enginyeres
s’uneixen a projectar
una vida digna i suficient.
Perquè despertaran
els joves del somni inquiet,
veuran el que no hem
sabut aturar els adults
i lluitaran com mai s'ha fet
per dir prou a:
luxes immorals,
egoismes financers,
turismes desbocats,
construccions inútils,
armes assassines,
i religions hipòcrites.
