No pot ni llegir ni escriure

  La gent baixa lleugera les escales del vestíbul cap a l'andana. L'arribada del tren és imminent. Duc un bitllet que potser està caducat doncs he estat uns dies malalt. En porto un de recanvi. Al passar pel davant de la màquina dispensadora em trobo un home gran que amb la mà tremolosa em demana ajuda. Necessita un bitllet fins a Sant Cugat i no pot ni llegir ni escriure i parla amb certa dificultat. Traiem el bitllet i ens dóna temps d'agafar el tren. M'explica que fa vint anys, just el dia de Sant Josep i del seu aniversari de bodes, va patir una embòlia que el va paralitzar. Diu que va estar dos anys sense parlar, que la dona se'n va separar i que cap dels cinc fills l'ajuda i això que en te dos de funcionaris. Els metges del Sant Pau estan molt il·lusionats amb el seu cas i a Sant Cugat hi té un amic a qui va a veure sovint.

Li pregunto si la gent l'ajuda pel fet que no pot llegir i em respon que sí molt convençut.

13 de juny de SBLL a Gràcia