9 de gener del 2013

El petó

Avui trobava a faltar el petó de bon dia. El que ens fem cada matí com un ritual abans d'acomiadar-nos des de fa vint-i-cinc anys. Sabia, també, que tu l'hauries trobat a faltar. Em feia por que penessis que jo, per algun motiu, no te'l volia donar. He dubtat de tornar a entrar a casa a buscar-te, però fèiem tard. Aleshores has sortit, t'has enfilat a la furgo i el primer que has fet ha estat donar-me'l. Quin gust retrobar els teus llavis tendres i tebis quan encara no ha sortit el sol. Quina tranquil·litat a l'ànima per començar bé el dia. Quanta certesa de futur en un instant de trobada.

1 comentari:

Oriol ha dit...

Preciós... preciosa realitat, una abraçada!!