De cop, quan la nit s’ha refredat i ha espantat la
gent dels carrers i les places; quan m’he
equivocat d’hora i la convocatòria ja és deserta; quan encara queda un grup al
portal compartint “adéus siaus” sense mi; quan em pregunto si val la pena, a
més de tirar endavant feina i família, dedicar una estona al comú.. I mentre
espero que tot plegat trobi una sortida al meu “gran” cervell, de cop em visc
en un petita conversa de mòbil amb algú de lluny però ben estimat. Com un
anunci d’amistat, com un record de petita gran essència. Aleshores, un moment
després, he confirmat que tinc alguna cosa per dir, per proposar, per fer, per
construir plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada