No pot ser. No és un xicot jove “quillo”. No
du gorra, ni cadenes, ni xandall blanc Adidas. No du un mòbil més potent que la
seva mentalitat, no ens menysté amb actitud provocadora a la resta del vagó. La
persona que es mira els vídeos a tot volum, la que ens fa aixecar el cap sense entendre
què està passant, la què ens envaeix d’aquesta forma és una dona de seixanta,
vestida amb la modernitat del Zara, pentinada com si hagués patit un cop de
vent i passant olímpicament de tots. Amb una mica de sort el seu fill quan ho
sàpiga se’n avergonyeix i li compra uns auriculars.
A Terrassa 17 de desembre de 2015-12-28
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada