Amb tantes cabòries havia oblidat dir-vos que us estimo. Poc
o molt us estimo. I que si hi dono tantes voltes és perquè tinc por que
prenguem mal. De nano somiava que el bé triomfava sobre l’ànima dels
homes (i de les dones) i que la
concòrdia, la pau, el treball col·lectiu i la celebració de la cultura
triomfaven al món.
Ja sé que el bé tot sol no existeix malgrat ser superior al
mal . L’energia vital és en
constant expansió, en formem part i com per
art de màgia hi podem afegir la pròpia sorra amorosa.
Ara ja sé perquè sóc on sóc i exercito el saber com ser
a través vostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada