Quan era petit creia que si em portava bé acabaria plovent. Si me'n anava a dormir d'hora, si deixava la roba ben plegada a la cadira, si em feia bons propòsits, si procurava bons pensaments, si feia bé els deures, influiria perquè acabés la sequera, perquè tornés a ploure. La casualitat deuria fer que un cop em funcionés i, a partir d'aquell moment, vaig insistir-hi tot cregut. No sé per què em preocupava tant, suposo que deuria viure les sequeres del poble a través del neguit dels pares i dels avis, especialment de l'àvia, de quan es depenia de les fonts, de quan no hi havia xarxa de canonades i pous profunds.
Ara tenim instal.lacions però en consumim molta més i no sabem fins quan hi haurà reserves al poble. Ja s'està parlant de connectar-nos a la xarxa del Ter-Llobregat que abasteix la metròpoli.
Mentrestant, aprofitem-la, reutilitzen-la, reduïm-ne tant com puguem el consum, no l'embrutem. Portem-nos bé amb l'aigua.
Tren a Martorell 2 de febrer de 2016. 8:15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada