Fa uns dies que coincidim a la mateixa hora, al mateix racó de l'andana, i pertant al mateix vagó, una colla de gent. I fa temps que ens hi anem trobant. El xicot esportista amb roba de marca i acolorida, el xicot de la jaqueta blanca i la cartera creuada a l'esquena, la noia de cabells arrissats i talons alts, l'home baixet amb la cartera ben plena. I quan pugem al tren ens trobem el mateix grup de noies que van a la universitat, i el xicot que es mira el mòbil amb el braç mitg alçat. No seria estrany saludar-nos el bon dia, recordar-nos l'agenda del matí o preguntar-nos pels nostres pares o fills. Són molts dies, moltes hores de compartir viatges. Si patissim un incident seríem els primers en poder-nos ajudar. No sé si començar a saludar.
Tren a Martorell 3 de febrer de 2016 8:25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada